dimarts, 28 / abril / 2009

BY QUIM FÀBREGAS: NISSAN TITAN DESERT







A través d'aquest blog em faig portaveu del nostre amic QUIM FÀBREGAS, simplement reprodueixo els seus escrits de la seva magnífica experiència d'aquests dies que està passant al desert. Us aniré transmetent el seus escrits i com no, fotografies:


NISSAN TITAN DESERT 2009




DISSABTE 25/04/2007


Avui comensa la gran aventura pel desert del Sahara amb l’equip CMR Evolution. A les 19 h ens trobem tot l’equip a l’aeroport per tal d’embarcar les maletes . L’equip està compost per Melcior Mauri, Abraham Olano, Xavier Carnicer com a equip 1 i Lluis Calsapeu, Jordi Arteman i Juan Carles Castellà amb l’equip número 2 juntament amb el massatgista …………………..


Es respira un ambient d’alegria i gran motivació amb l’objectiu de ser competitius tan en l’aspecte individal però sobre tot amb l’aspecte d’equip. Porten molts mesos de sacrifici i esfors.De matinada arribem a Ouarzazate. Arribem a l’hotel i l’únic que demana el cos es descansar.

DIUMENGE 26/04/2007


De ben matí tots els participants, organització i premsa ens desplacem de Ouarzazate a Tazzarine. Ens separen 129 Km. Els corredors, veient el paisatge, ja parlant de la cursa i están ansiosos per comensar-la. A l’arribada al campament ens fan la benvinguda un grup d’homes i dones tocant-nos música i ballant els balls típics del país. A mitja tarda els equpis es disposen a montar les bicilicletes amb els seus roadbook, cronòmetres i GPS. L’equip CMR Evolution surt a rodar per tal de veure com és el terreny i tenir les primeres impresionts de la bicicleta.Al vespre, l’organització fa el primer “Breafing” donant la benvinguda a tothom. Fa la presentación de l’equip humà de la Nissan Titan Desert i ens expliquen les normatives de la cursa i entregar el roadbook de l’etapa número 1.Montant el roadbook, l’equip fa algunes estratègies. Veient el Gps un desl companys veu la possiblitat de retallar kilometatge. L’ opció la tenen anotada. Passat 10 minuts de les 22h decidim anar a dormir, demà será el primer de 5 dies esgotadors i el cos necesita respossar.



ETAPA NÚMERO 1 TAZZARINE-ZAGORA 87,730 KM

A les 5 de la matinada zona el despertador per tots els participants de la cursa. S’està fent de dia i es preveu un dia amb molta calor i amb previsió de forsa vent. Després d’esmorzar, els participants fan el protocol de la cursa, firma de la fitxa técnica i agafen el seu avituallament que consta en tres litres d’aigua i dues botelles de beguda energética. La primera etapa consta d’un recorregut de gairebe 90 kilòmetres amb tres terrenys molt diferenciats. Es combinen terrenys tous i molta sorra, zones de molta pedra y pistes molt ràpides.

A les 7 del matí comença la cursa amb 189 participants. Els dos equips CMR Evolution están molt motivats i en els primers 15 kilòmetres tots els components están situats en les primeres posicions. La navegació en un principi no és dificultós si no és que surts fora de pista que és una de les estratègies que te l’equip CMR Evolution on dos dels participants, després d’un dels avituallaments ho fan per reduir kilometratge. Uns 12 corredors els segueixen amb la mala sort que a mig camí han de tornar endarrera però que fa que no perdin molt de temps. Un d’ells és Abraham Olano on arriba a agafar als primers de la cursa.
Juntament amb Olano al cap de la cursa hi ha Melcior Mauri i Xavier Carnicer del primer equip CMR Evolution juntament amb uns 20 corredors. Ismael Ventura de l’equip Doctor Bike venç la prova amb un temps de 3 h 34 m 52 s darrera de Jorge Torres de Coanfi Alto Aragó i de Jose Raul Hernçandez també de Doctor Bike. La quarta posición és de Melcior Mauri a 10 segons. En oncena posición queda Olano a 22 segons i Xavier Carnicer a quasi 29. Del segon equip el primer d’arribar és Jordi Arteman a més de 7 minuts, Juan Carles Castellà a 24 i Lluis Calsapeu 31 minuts.

El balanç de l’equip és molt positiu. Ara a recuperar-se per demà la segona etapa.

diumenge, 12 / abril / 2009

Festimatge 2009 ~ Xerrada de Pallassos Sense Fronteres

Quan faltaven 20' perquè comencés la xerrada que ha fet en Pere Bigas avui a les 19h al pis de dalt de la Sala Mozart, i veien el temps que feia i lo bé que estava a casa, per un moment m'ha passat del cap no anar-hi, però per sort, només a estat un instant.....
Molts coneixiem l'ONG Pallassos Sense Fronteres, però avui i en el marc del Festimatge que organitza FFC, el fotoperiodista Pere Bigas ens ha acostat en primera persona la tasca que porten a terme arreu del món.
Milers de somriures s'han arrencat a nens i no tant nens entre la runa de pobles després d'una guerra, així com també fer compartir somriures entre altres infants de diferents ètnies en una mateixa actuació són algunes de les coses que es poden trobar quan viatgen pel món aquests intrèpids clowns que amb el seu temps i d'una manera totalment altruista, es dediquen a repartir rialles arreu.
Sens dubte una bona xerrada il.lustrada amb audiovisuals en una sala on s'exposen més d'una trentena d'imatges que recullen alguns dels moments més impactants dels 2 viatges que aquest fotògraf ha compartit amb Pallassos Sense Fronteres.

Teniu fins el 26 d'abril per visitar-la ! No us la perdeu !

dimarts, 13 / gener / 2009

"Em dic Fran, Fran Alvarez"

Us sona el nom de Fran Alvarez? Fa 8 anys el nom de Leo Messi tampoc hauria estat famós per la majoria de nosaltres, qui sap si d'aquí 8 anys el nom de Fran Alavarez haurà entrat ja a les nostres cases com ho ha fet el de Leo Messi.

La comparació és obvia, Fran Alvarez, és jugador de futbol, a més de capità de l'infantil B del FCBarcelona.

En la darrera edició del torneig de Maspalomas (Gran Cànaria), va aixecar la copa de campió amb una exibició de futbol per part dels nanos del FCB. Però no us parlaré de com remena amb l'esquerra la pilota, aquest jove jugador pelroig, sinó de les seves paraules un cop acabat el partit.

Com és habitual, els periodistes, li pregunten a qui dedica el premi del títol aconseguit, i el "xaval" pensa amb qui comparteix més de 4 hores cada dia, en Luis, el taxista que el porta cada dia de Tarragona a Barcelona per entrenar I això no s'acaba aquí. El Fran, es designat millor jugador del torneig, i per aquest motiu, li correspon un viatge que sense pensar-ho, regalarà als seus tiets que s'han quedat a casa cuidant la seva germana, a qui adora més que ningú i que pateix una malaltia, fet que ha permés als seus pares poder viatjar i compartir amb ell l'experiència de Maspalomas. Gran detall del nano, que segur que ha viscut a casa seva la problemàtica d'una malaltia d'una germana, i que sap, el sacrifici que els pares i tiets, i fins i tot ell mateix, estan fent per la seva germana.

En nano apunta bé, un crack amb la pilota als peus però molt millor amb les seves paraules que ens han deixat a alguns, amb la pell de gallina per la maduresa del nano de Torreforta.

Ens veiem d'aquí 8 anys sobre la gespa del Camp Nou!

dimarts, 6 / gener / 2009

Resum del 2008 en imatges

Sovint, mentre "passeges" per internet, saltant de web en web, caus en alguna pàgina que trenca aquesta passejada i s'acaben els salts de webs. És culpa d'algú, que ha publicat un enllaç que pot ser interessant, el clickes i s'atura el temps!

I aixó m'ho passat quan m'he topat amb aquesta web, un resum en imatges del 2008 que fa 6 dies que hem deixat enrera. Realment ja ho diuen, un imatge val més que mil paraules.

Les que estan en negre, poden ferir les vostres sensibilitats. No us perdeu tampoc, el 2on i 3r bloc d'imatges que resumeixen l'any!


Simplement SÓN FANTÀSTIQUES! Amb quina us quedeu ? Jo per dir-ne alguna, que difícil!, em quedo amb la nº 28 de la 1a part, la nº12 del segon i la nº 18 del tercer bloc....

dijous, 1 / gener / 2009

Les 12 NO-Campanades

Ahir al migdia (31-12-08) va córrer el rumor que s'aniria a celebrar les 12 campanades per donar la benvinguda al 2009 a la Plaça de l'Església de casa nostra, Calella. Suposo que no era la 1a vegada, però poder tampoc, suposo que d'una manera organitzada més de 50 persones quedarien per tal aconteixement....

A la nit, tot es va concretar... algunes trucades de mòbil i a les 23.55 ja estavem tots allí... Amb els 12 grans de raïm, la bossa cotilló i la copa de cava per celebrar-ho!!! només ens van fallar les CAMPANADES !!! a Calella NO HI HA CAMPANADES !!!!!!! tot i això la festa improvitzada va ser genial, molts riures i una bona estona entre amics i gent que d'una manera espontànea s'hi van afegir, fins i tot algún veí amb pijama va sortir al balcó a celebrar-ho.

Esperem que el proper any, podem escoltar COM CALEN els quatre quarts i les 12 campanades !

FELIÇ ANY 9 !!!

dimarts, 23 / desembre / 2008

De professió, CARTERISTA

Un matí qualsevol entre 9.30h i 10.30h (aproximadament, sempre hi haurà el dia que fallen o se'l prenen de festa...) us podeu acostar a l'estació de Calella, si, allà a la RENFE, per observar com una sèrie de "nois" van a agafar el tren per començar la seva jornada de treball, i en dic jornada de treball, perquè hi van cada dia i sempre amb un mateix horari... compraran bitllet podent saltar la tanca per allà a l'alçada del FRETA???? (quina pregunta més tonta, només els "tontos" en comprem)

A partir d'aquest fet, demostrable cada dia, tot ja és un suposar, -un dia d'aquest els aniré a seguir, o millor no fer-ho...-, però la veritat, que no crec que m'equivoqui gaire en endivinar-vos el seu "ofici", el de CARTERISTA.

Sempre van nois i noies, joves la majoria d'ells, sense maleta d'estudiant (descartem ja d'entrada els estudis com a "ofici"), faci fred o calor equipats amb jaqueta d'hivern amb màniga llarga (peça de roba indispensable pel carterista), alguns d'ells, ja sigui nois o noies amb bolso (peça indispensable també, pel carterista), mòbil a les butxaques (indispensable pel carterista per connectar-se entre ells), sempre miren allò que tu mai mires (que curiós... jo mai miro les butxaques de la gent a veure que hi porten per robar....), sempre van a pas lleuger (poder tenen por que algú els segueixi ??)....

i de tornada a la RENFE entre 18.30h 19.30h, alguns dies més aviat, (ja en deuen haver tingut prou de feina i l'amo els deixa plegar abans) retornen cap a casa (Calella) ben cargats de bosses (alguns dies) i sobretot, ben cargats d'€ que poder a algú de vosaltres al Metro de Barcelona o en una botiga despistats, o ves a saber on, poden estar per tot arreu !!! us han pres la cartera del bolso sense que us adoneu, o directament el bolso per ROBAR-VOS allò que és vostre. Això si, un cop us n'adoneu haureu d'escoltar allò de:

"Encara gràcies que no us han fet mal i "només" us han robat diners, i que són els diners davant d'una agresió física ???"...." doncs això, GRÀCIES CARTERISTES PER ROBAR-ME SIGILOSAMENT SENSE FER-ME MAL (físic) !!!

Però clar, no els poden fer res si no els agafen infraganti, només faltaria !!!! pobres !!!! i si els agafen (que ho fan, n'estic segur) tampoc els poden fer res perquè el furt és tant petit que no té importància i clar, la policia els ha de grabar robant més de 50 vegades al metro de Barcelona per què el jutge de torn els imputi un delicte més greu i així no els tinguin que deixar en llibertat als 10'.... Ens hem, o bé, s'han plantejat mai que falla la LLEI ???

La democràcia és llibertat, i la llibertat no ha de tolerar aquests personatges que dia rera dia transgredeixen les lleis sabent que no els passarà res.... i si els passes quelcom més greu, ho farien ???

I si m'equivoco perdoneu, poder ho he somiat aquesta nit entre cotxe i cotxe que em despertava quan les 4 planxes de ferro que hi ha hagut davant de casa per obres, al seu pas, semblaven explosions.....

Bones festes a tots i recordeu, vigileu les carteres !!!!!

dimarts, 4 / novembre / 2008

www.maresmeditigal.tv i Calella


Avui he entrat a la web de http://www.maresmedigital.tv/ per informar-me de noticies, actualitat de la nostra població, i sorpresa !!! CALELLA NO HI PINTA RES (espero que de moment!). I quan dic que no hi pinta res ho faig referint-me als pobles/ciutats/viles que surten a la part superior de la mateixa web....


Esperem que pel que ens val (tant en la informació local que hi espero trobar com pels € que ens costa) hi siguem properament, perquè sino, em començare a plantejar el perquè ens hi hem incorporat, hauria valgut més la pena ser VALENTS i continuar el camí d'informació local aprofitant els mitjans que al 2008 la tecnologia ens ofereix..


us deixo un pensament a l'aire... per quan Ràdio Calella a internet ???